Face- book

Lega Nord Rho
(iscriviti)
Face- book

MGP RHO


(iscriviti)

La nostra Sezione

Rassegna stampa:
i giornali che parlano di noi
Dillo alla Lega (scrivici via e-mail)
Il nostro canale video su YouTube: 90 bei video da vedere!
Foto eventi e manifestazioni
La Lega di Rho dona i giocattoli all' asilo di Mazzo
Newsletter recenti
Le vittorie della Lega
~.~

La Lega in Comune

Interrogazioni al Consiglio Comunale
Composizione della Giunta e Consiglio Comunale
Risultati elettorali 2007
Sito web del Comune di Rho
~.~

Problemi da risolvere: l'eredità della sinistra

La nostra battaglia contro il campo nomadi
Le ronde cittadine contro l'illegalità
Dai una mano anche tu!
Fiaccolata per la sicurezza
Emergenza Criminalità
Problema graffiti
"Lega la Notizia"
La Padania è sotto attacco
Problema CINA
NO Turchia in Europa
Sinistra violenta
UNIONE - se li conosci li eviti
~.~

Cultura e storia di Rho

Foto storiche
Lo stemma del comune
Il Palio di Rho
Luoghi da visitare
Agricoltura
Quiz
Ricorrenze
Poesie
Dialetto
Meteo di Rho
Madonna dei Miracoli, contrada vincitrice del Palio nel 2009
~.~

Conosci la Lombardia

Indice Lombardia
Cucina lombarda
Parchi lombardi
Castelli lombardi
Toponimi lombardi
~.~

Storia e tradizione

Wikipedia Lumbarda
Va' pensiero
Storia della nostra zona
La vus de l'Insübria
La canzon milanesa
Corso di milanese on-line
Bandiere dei popoli
Radici Cristiane
Oroscopo Celtico
Links
~.~

Humour e Attualità

Barzellette
Manifesti elettorali
~.~

Download

Voci dialettali TOMTOM
Documenti utili
Audio e Filmati
Sfondi per il cellulare
~.~
~.~
Lega Nord sez. Rho - Poesie Rhodensi

 

Poesie Rhodensi

Questa pagina è dedicata ad un poeta dialettale rhodense, Pasquale Volpi.

Grazie a lui, ad Averardo Buschi, Don Giulio Rusconi, Giuseppe Volpi (suo fratello) la parlata rhodense, dei nostri padri, si è tramandata attraverso versi poetici.

Grazie a queste parole, che proporremo periodicamente, ci si rende conto che il dialetto è la vera lingua madre da dove sentiamo il luogo in cui siamo nati e dove sono nati i nostri padri.

~.~

EL SABÈT GRASS DI AN PASAA

Certament, cunvegn a dil, el sabèt grass di an pasaa
genuii e giò a la bona, l'era tantu apresaa
chi cunt la maschera de pèsa, o taià fòra cunt al cartu
chi cunt la carisna, sa tengeven al mùsù.

I fiò per mascherass, faseven minga certu un drama
rubaven el scusà, o la sutana de la mama
cunt vint ghei de curiandul, s'impieniven i sacocc
pò giraven per tùtt Rò, fin a quand a l'era nocc.

Andaven denter ih di usterii, piantaven in pè un gran bacaà
stravecaven i bùcer, che truaven lì per maà
se nisu a prutestava, el mutiv a l'era ciar
saveven tùcc che a Carneval ogni schers al var.

Giraven per i cà, di amiss e di parent
s'eren no ricùgnusu, i fiò eran cuntent
el frecc al se sentiva, i pè eran de giàss
ma bisugnava divertiss, a l'era sabèt grass.

Trasaven nò i danè i mam per vestì i sò fiò
gh'era minga tantu lùsu cum'è se ved al dì d'in cò
dopu i dòn a se lamenten "se pò pù andà avanti inscì
cunt la roba tantu cara, chisà la famm ch'em de patì".

Sunava el campanu, a l'era mesanòt
el sabet grass l'era fini, gh'era pù de rabelot
incuminciava la quaresima e l'era tantu rispetaa
e inscì al terminava el carneval di an pasaa.

~.~

LA DÙRA VITA DI DÒ AI TEMP INDRÈ

Tanti dòn a se ricorden, quand faseven la bùada
la familia l'era grosa, de fiò una niada
a nan faa del gran fregà, cunt la brus'cia e cunt el saù
là, tùcc sbasagiò, in sù l'asa del sigiu.

Se meteven là in curtil tùcc i dòn in cumpagnia
rasegnaa al sò desti cunt el fagot de biancheria
menà la trumba l'era dùra, gh'era minga i rùbinet
guardè un pò che sacrifisi, dueven fà sti pòr dunètt.

Guardà i cumpit di fiò, cuntrulà la sua cartela
giùstà i bùss in di calset, tacà i batu a la pantèla
al marii l'era a la vigna, duegh purtà la culasiu
stò por'òm le partii prest, per regulsà el furmentu.

A vundes'ur, in tùcc i cà, cumenciaven a trasmescà
in sù l'asa a pestà al lard, per preparà ed disnà
una tasina de minestra, cunt el pangiald per cumpesà
cunt una tasa d'aqua fresca, se dueven cuntentà.

Andaven semper a mèsi prima,e tùcc cunt el sò vèl
magari cunt sù i socur, se al temp a l'era bel
gh'era nò i vistii sculaa, o cui manich vultaa indrè
ma bùtunaa cunt i manich lung, e la sòca fina ai pè.

A la sira, dopu scena, la mama a un certu urari
cunt in ma la sua curona, la cumenciava a dì el rusari
sta pòra dona l'era straca, ma esemplar la sua custansa
la se sentiva urgugliusa, de minga perd sta bela ùsansa.

~.~

LA BANDA DEL DUN GIULI

L'era la banda di "paulott" inscì ai temp l'era ciamada
ma quand per Rò le la pasava, tantu ben disciplinada
la gent saltava fora, per aspetala in sa la via
i fio curigh a drè, tùcc cuntent in alegria.

Tutt per merit del Dun Gìuli, le sta la tirala in pè
cun pasiensa e sacrifisii, la puduu tirala a drè
se el cumpless l'era un pò miser, i musicant eren afiataa
tùcc giuinot de l'uratori che lù el gaveva sota maa.

Ai prucesiu sulen del Corpus Domini e San Vitur
la bela banda, urmai ingrusada partecipava cun ardur
sudisfaa del bel servi si ghe sta inviaa una bela usansa
de pasà per tùcc i circul a ricev la perdunansa.

El pòr Angelo Minot, in sul piasal del Santuarii
brutalment l'è sta culpii, sensa pietà da russ sicarii
la sua vita l'è stada spesa, per un nobil ideal
l'era pur vice maester del bel corpo musical.

L'era el temp che i sucialista, bersagliaven i "paulott"
perfin in da la banda gh'era denter un bel cumplott
ma quand se acort el pòr Dun Gìuli, cun severa autorità
i a spedii in sùi dù pè sensa tantu esità.

De servisi per la banda, a ghe n'era in abundansa
i musicant eran ativv, dimustraven gran custansa
urgugliuss l'era el Dun Gìuli del cumpless da la fundaa
l'era pùr giust ch'el se gluriava, dopu i fadigh che la la faa.

L'è semper sta una banda seria, sensa mai fa rabelott
l'era la banda del Dun Gìuli, l'era la banda di "paulott"
ma i ròdensi in tùcc cuntent quand la senten a sunà
formulando un bel auguri, per una prospera atività.

~.~

LA CUMA'

Se ai noster giuin ghe disesum, chi l'era la cumà
san nò cusè rispund, restan lì me un bacalà
per quest le mei spiegagh, in poch paroi e giò a la bona
chi l'era e la mansiu ch'esercitava sta persona.

A l'era el mediatur de chi vureva tò miè
certament in cò al ghe pù, ma l'esisteva ai temp indrè
pà e mam al cunsultaven, per truà una brava tusa
che acumpagnaa cunt el fiò, la sia per lù una bona spusa.

La cumà el se da de fà, e finalment a la truaa
una bela paciarota, culurida e ben furmaa
lù la fisa, lè la ghe guarda, in restaa lì un pò imbambulaa
ma dopu rott al gias, l'afari l'è sta faa.

Quand a la cumà, la cumpletaa el so mistè
faseven el giustament al pà de lù e al pà de lè
fisaven in pieno acordo al dì del matrimoni
indagaven tra i parent, per catà fòra i testimoni.

I lucai i an truaa, una stanseta e una cusina
in del curtil in d'un cantu, gh'era là la sua latrina
però quand en faa la spesa da la mubilia e del vestiari
gh'era cumpres in del cuntrat, anca un para d'urinari.

Al dì de spusalisi , se faseva el disnà in cà
certament a mangià el risott, le staa invidaa anca la cumà
e l'era pusè che giust, per l'afari cumbinaa
e la mancia de nascost, sicurament a la ciapaa.

Finii el disnà i invidaa,cumenciaven a saludass
ma i du spusitt, destin malvagg, eran custrett a separass
per des dì, ognu a cà sua, guardè un pò che brut mistè
l'era un sistema trop crudel, che usaven ai temp indrè.

~.~

UNA VOLTA...LA PRUCESIU DEL CORPUS DOMINI

Al dì prima i campan, sunaven a distesa
tùtt gh'era paraa, denter e fora de la gesa
sandelin in tùtt i vii, in duè pasava la prucesiaù
adess se ved i....sandelin, dumà al temp di elesiù.

Ai quatr'ur, radunaa in piasaa, sot un sù ch'el te brusava
tùcc cunt piss la sua candira, la prucesiù la se inviava
l'era un spetacul a vidè, la sfilada di scular
cunt la cruss, cunt i scilostar, e sota in vott purtà al stendar.

Cuminciava pò de drè la sfilada di cunsurel
cunt la curona del rusari, cunt in testa tùcc al vel
se vedeva una quei dòna, che la guardava in gir me un'oca
la sbalutava la candira e la incerava tùtt la soca.

Tusanett vestii de angiul, cunt per ma un bel cesti
spantegaven fras'ch de ròs, lì davanti al balduchi
ai curdun di marciapè, se vedeva poca gent
a sta bela prucesiu, quasi tùcc eran present.

Ogni porta l'era guarnida, e cun cura ben paraa
dai finester sventulava i lansò tùtt ricamaa
i circul sara sù, per tùtt al temp de la prucesiu
e cun quest a dimustraven, gran rispet e devusiu.

La banda del Dun Gìuli, semper ativa e premurusa
ogni tant la eseguiva, una bela marcia religiusa
Pader Ercul e Rebusini, cunt i cantur semper afiataa
dirigevan inni e canti tantu bei e ben intunaa.

Tra rusari e canti, cunt la banda che la sona
ghe la sosta al Santuari, per rend unur a la Madona,
pò la se inviava a la parochia, semper tùcc in prucesiu,
el Preost tùtt sudisfaa, impartiva la benedisiu.

In cò sa sent a dì da certi giuinott
che la gent di temp indrè, eran propi tùcc bigott
però tanti de lur, che la pensan a sta manera
saran minga di bigott, però finisen in galera.

~.~

LA VITA DEL POVER PENSIUNAA

Logicament el pensiunaa, el duaria pasà una vita bona
ma non tùti in furtunaa, tùtt per culpa de la dòna
al rimpiang al stabiliment, al repart, e l'uficina
al vuraris anmò timbrà, el carteli a la matina.

El sembraria un paradoss, ma purtropp le propi vera
ghe un quei pover pensiunaa, ch'el preferiss andà in galera
al cumincia sutumetess, le svanii l'autorità
a la miè se alsa la cresta, sultant lè la dev cumandà.

A la matina el vuraria de stà in lecc un pò de pù
ma la miè la trova el pretest, e la custring a saltà su
lu el barbota, al reagiss, el vor dì la sua resu
ma l'eterno sò turment, a la già miss sù i calsu.

La dòna a la matina, la gà semper la pretesa
de mandà el sò mari, al mercadii a fa la spesa
al se ferma pò in del circul, fiducius de fala franca
ma la miè la cunta el rest, e la se acorg de quel che manca.

Po la taca a barbutà, per la spesa che la faa
l'insalata tropa pasa, la pansceta l'è salaa
el giambu a l'è tropp grass, i tumatis tropp marù
sto por'om ghe vegn la grinta, ghe bui el sang, ga na pò pù.

Al sbat la porta, al và in dal circul, a l'è inutil a reagì
del brut carater de la dòna a l'è dificil a guarì
l'è un brut mal che tanti dòn, in minga bu de fal pasà
riess nis'ù a truà el rimedi, nanca al "pret de Ratanà".

Al dì ch'el ciapa la pensiu eh! si, le natural
la diventa bona bona, la sembra pù ch'el capural
se tùt i dì, porca miseria, la fuss semper tantu bona
el por mari al pisaria, cent candir a la Madona.

In minga tanti i dòn, che agisen a stà manera
ma i por mari ch'in burlaa denter, cunvegn ciapala a la ligera
l'è una cruss de supurtà, ma se tùti in rasegnaa
certament per stì por'om, ghe el paradis asicuraa.

~.~

CARNEVAL

EI sabet grass di ann pasaa Certament, cunvegn a dil,
el sabet grass di ann pasaa
genuin e giò a la bona, l'era tantu apresaa chi cunt la maschera de pèsa, e taja foeura cui cartun
chi, cunt la carisna, sa tengevan al musun.

I fiò per mascherass,
faseven minga certo un drama
rubaven el scusà, o la sutana de la mama cunt vint ghei de coriandoli, s 'impienivan i sacocc
po' giraven per tutt Rò,
fin a quand a l'era nocc.

Andaven dent in di usterii,
i piantaven in p è un gran bacaan
stravecaven i bicer, che truvaven lì per man se nisun a prutestava, el mutiv a l'era ciar saveven tucc che a Carneval, ogni schers al var .

Giraven per i cà di amiss e di parent
s'eren no ricunusuu, i fiò eran cuntent
el frecc al se sentiva, i p è eran un giass
ma bisugnava divertiss, a l'era sabet grass.

Trasaven nò i danè i mamm, per vestì i so fiò gh 'era minga tantu lùssu cume se ved al dì d'in co dopu i don a se lamenten
"se po' pu andà avanti inscì cun la roba tantu cara,
chisà la famm ch'em de patì".

Sunava al campanun, a l'era mezanott
el sabet grass l'era finii, gh 'era pu de rabelot incuminciava la quaresima e l'era tantu rispetada e cusì al terminava el carneval di ann pasaa.

Regione Lombardia

www.fabriziocecchetti.com
Presidente Commissione Bilancio
Il nostro consigliere regionale Fabrizio Cecchetti
L'attività di Fabrizio Cecchetti in Regione Lombardia
~.~

La nostra Newsletter



~.~
~.~
~.~

Radici Cristiane


Lettera di Bossi

in cui spiega il suo concetto di famiglia cristiana
discesa di Cristo al Limbo - Andrea da Firenze (1365)
"El Vangel per el dì d'incoeu" - Episodi del Vangelo in milanese

Informazioni utili

Occhio ai simboli usati dai ladri per marcare le nostre case!
clicca per scaricare la lista dei simboli usati da ladri e zingari
~.~

Politica nazionale

Secessione e federalismo
Statuto
50 motivi
Lega Nord
Lega Prov. del Ticino
Movimento Giovani Padani
Forum M.G.P.
Parlamento del Nord
~.~
Roberto Maroni
~.~
Alberto da Giussano
~.~
~.~
~.~

QR-Code LegaNordRho

15/4/2008 Stabilito il record di
15/4/2008 Stabilito il record di visite giornaliere: 643 !